Pablo Alborán
"Una nit escoltant la teua veu inoblidable"
Pablo Alborán és un malagueny de 24 anys. Aquest famós va començar la seua gira 2013 aquest passat divendres 17 d Maig a Almería. I el dissabte a va anara a Elx. Jo vaig anar al seu concert d' Elx i em va agradar molt. Hi havia gent que hi havia acampat dos dies allí, dormint amb sacs de dormir y mantes per entrar dels primeres al concert. Quant jo vaig anar a les 17.00 el divendres, hi havia una cola infinita de gent, pero la meua amiga va dirme: "Paciéncia que en algún moment entrarem. Vaig sentarme en el suelo i quan van paasar tres quarts d'hora la cola va anar avaçant. Quan a penes faltava mitja hora per entrar, jo estava més nerviosa que en tota la meua vida. La gent va començar a col·larse i una xica jove va cridar a la policia perquè la gent va começar a insultar·se. A penes faltavenvint minuts per entrar, els nervis augmentaven a la velocitat de la llum. Quant li vaig entregar l'entrada al guardia, els meus mans, peus i tot el cós temblava com mai. A les 20.30 ja estava preparada per al concert en el meu sitio. Aún faltava 1 hora per complir el meu somni. Va ser l'hora més llarga de la meua vida. Mentre passava eixa eterna hora vaig anar a comprar·me un póster, una foto i un clauer de Pablo Alborán. Pablo va començar a parlar, estava tota la gent cridant amb les plores per les galtes. Va dir que era el seu primer concert que s'havien esgotat les entrades en menys d'un mes (10.000 entrades). També va dir que mai perdem l'esperança de res, perquè tots els somnis són possibles. Cada vegada faltava menys per què acabara el concert, el final s'anava acercant. Pablo va fer un descans de 3 minuts, i en eixe momento es va marejar un home. Als quatre o cinc minuts va tornar a l'escenari , l'escenari portava un decorat increible, amb llums de colors i uns focus amb forma d'arcoiris que il·luminava el cel. Ja estava acabant el concert, quan Pablo va començar a dir que estava acabant eixa nit. La gente es va emocionar amb les paraules que va dir el jove. I van possar·se a plorar altra vegada. La gent va começar a dir " Altra, altra! "per què Pablo no s'anara i cantara una altra més. Va cantar 6 cançons més i se'n va anar. Per a despedir·se va fer un discurs que el 90% de fans i persones es van possar a plorar d'alegria i emoció. Ja quan Pablo va despareixer de l'escenari la gent va anar-se'n a la velocitat de la llum per intentar veure a Pablo, peró ell no va eixir. Jo vaig anar a buscar al meu pare per anar-nos a Villena. I en quant vaig arribar a la meua casa vaig col·locar el seu póster. De seguida vaig acostar-me perqué estava molt cansada, pero eixe dia no l'oblidaré mai en tota la meua vida. Va ser l'esperiència més gran de tota la meua vida.
